Un amigo para Frank (Robot and Frank)

El robot que pensa, però no existeix

Cartell/ fimofilia.com
cartell/ fimofilia.com

Aquest film de Jake Schreier ens presenta, altre cop, un futur immediat, on les màquines estan substituint els treballadors. En aquest cas, ens parla de com Frank, un antic lladre de joies amb clars símptomes d’Alzheimer, rep un regal inesperat del seu fill: un robot per ajudar-lo amb les feines de la casa i cuidar-lo. Un cop superades les reticències inicials esdevindrà el seu millor amic.  Frank decidirà tornar al seu ofici de lladre i voldrà convertir el robot en el seu còmplice. Aquest és l’argument d’un film, sense gaires pretensions, protagonitzat per un sublim Frank Langella, que ens planteja un futur on els robots tindran un paper rellevant en la societat.

Aquest film del director novell Jake Schreier va guanyar el Premi del Públic a Sitges. Es tracta d’una pel·lícula, a mig  camí entre la comèdia i la ciència-ficció. Finalment,  acaba convertint-se en una història tractada amb una extrema delicadesa.

El guió ens parla d’una societat on els robots ajuden els humans a desenvolupar les seves tasques. Alguns cops,  estan preparats per fer feines més complexes, com en aquest cas cuidar un malalt d’Alzheimer. En aquest context, Frank (Frank Langella), un antic lladre de joies, viu jubilat a casa seva i amb símptomes de demència. Es tracta d’un home culte, visitant habitual de la biblioteca, on treballa Jennifer (Susan Sarandon), una bibliotecària de la qual està enamorat.  El seu fill Hunter (James Mardsen) decideix comprar-li un robot per ajudar-lo en les tasques de la casa i cuidar-lo, tot i l’oposició de la seva germana Madison (Liv Tyler). Frank trobarà en el robot el company ideal i, fins i tot, intentarà convertir-lo en còmplice dels seus robatoris.

Pel que fa als actors destaca el gran protagonista del film, Frank Langella, amb una actuació excepcional. L’acompanya una excel·lent Susan Sarandon. Liv Tyler en el paper de filla  de Frank,  aconsegueix donar matisos a un personatge que va evolucionant mentre avança el film. L’actuació més fluixa és la de James Mardsen com a fill.

Un film que aconsegueix plantejar-se un futur no gaire llunyà, on els robots tindran un paper determinant. Un film, que segons el director ha explicat en una entrevista també parla de la solitud de les persones grans. La història final acaba sent un punt de vista prou original sobre el futur i la convivència amb els robots. Uns robots que, en alguns casos, s’acabaran formulant els grans interrogants que també tenen els humans.  Un tema que ja havíem vist a Blade Runner (1982) o Intel·ligència Artificial (A.I. Artificial Intelligence) (2001), però que en aquest cas recorda, salvant les distàncies, El Hombre Bicentenario (Bicentennial Man) (1999) de Chris Columbus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.