The great Gatsby (El gran Gatsby)

 El gran Gatsby… o no?

Cartell/ labutaca.net

Cartell/ labutaca.net

El director australià Baz Luhrmann realitza una altra visió de l’obra d’ Scott Fitzgerald. Una pel·lícula que ens parla dels feliços anys 20 americans vist de la perspectiva de l’alta societat i la burgesia. Però, també del què es pot arribar a fer per amor. Un film que, amb una espectacularitat en alguns moments excessiva, sap transmetre la màgia de la literatura de l’autor.

L’escriptor americà Scoot Fitzgerald va  publicar  l’any 1925  El gran Gatsby, un fidel retrat de la societat americana durant la  Llei Seca. Una societat on manava la hipocresia i la gent benestant anava de festa en festa caient en excessos alcohòlics en locals bohemis. La història és narrada  per Nick  Carraway, alter ego de l’autor. Però, la novel·la també ens parla de com un home, James Gatsby, és capaç de tot per aconseguir el gran amor de la seva vida, Daisy Buchanan.  Aquest film és la tercera versió del llibre després de les de 1949 i 1974, protagonitzades per Alan Ladd i Robert Redford respectivament.

Baz Luhrmann, director entre altres de Moulin Rouge,  opta per fer una versió cinematogràfica que vol respectar la  història original. Hi afegeix, però,  un toc de postmodernitat, sobretot amb la combinació de literatura i  cinema.

Un punt i a part, mereix la utilització de la música  que hi posa el compositor Craig Armstrong. Una música que combina, en alguns moments amb molt poca gràcia, el jazz de l’època on es situa l’acció amb la música actual. Baz Luhrmann hi afegeix també imatges sobredimensionades, que ja li havíem vist a Moulin Rouge. Una combinació que es veu en les festes de James Gatsby i que contradiu l’esperit de la novel·la de Scott Fitzgerald.

Però el millor que té el film són les grans actuacions, en general, dels seus actors. Leonardo Di Caprio es converteix en un excel·lent Gatsby. Tobey Maguire interpreta l’alter ego de l’escriptor en una bona actuació com Nick Carraway. Carey Mulligan aconsegueix transmetre perfectament les contradiccions en què es  veu envoltat el seu personatge,  Daisy Buchanan. En canvi,  Joel Edgerton en el paper del seu marit fa una de les actuacions més fluixes del film. Tots plegats, però, aconsegueixen donar força a la història d’amor entre Gatsby i Daisy que explica la novel·la.

En conclusió, un film que volent ser original,  converteix l’Amèrica  burgesa dels anys 20 representada per la casa de Gatsby en una vulgar discoteca. En una entrevista recent,  Baz Luhrman es preguntava si amb la seva versió  hi hauria espectadors que pensessin que profanava l’obra de Scott Fitzgerald.  La veritat és que, tot i que respecta la  narració original,  la música sí que acaba profanant l’esperit bohemi que vol reflectir l’autor americà.  Tot i això té aspectes molt destacables, a banda de les bones actuacions dels actors, com ara l’aparició en la pantalla de  fragments de textos de la novel·la d’Scott Fitzgerald.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s