Combustió acrítica
El director Daniel Calparsoro ens parla de la història d’amor entre Ari, una cambrera, i Mikel, un jove ric, que està a punt de casar-se amb una dona propietària d’una joieria. En la festa de l’anunci de la boda, aquesta cambrera, que és l’esquer d’una banda de delinqüents, intenta seduir en Mikel. Aquesta banda combina els atracaments amb les carreres il·legals de cotxes i planegen robar la joieria. La història es desenvolupa en un bon film que abusa massa de l’espectacularitat de les imatges de les carreres de cotxes.
Aquest film de Daniel Calparsoro tracta sobre les carreres il·legals de cotxes. Però aprofita aquest context per parlar no només de les màfies que les envolten, sinó també de com el destí pot canviar inesperadament la vida de les persones.
La història comença quan Mikel (Álex González) està a punt de casar-se amb Júlia (María Castro). Però tot canvia quan coneix Ari (Adriana Ugarte), una noia que fa d’esquer per un grup de delinqüents professionals. Això acabarà servint d’excusa per introduir el tema de les carreres il·legals de cotxes i el submón de delinqüència que s’hi amaga. Un ítem, tanmateix, que el film no sap explotar del tot.
Álex González aconsegueix transmetre el costat fosc i amagat del protagonista, Mikel. Un personatge, que tal com diu l’actor en una entrevista, es va coneixent mentre avança el film. Adriana Ugarte es transforma en una autèntica femme fatale quan es posa en la pell d’Ari. Alberto Ammann com el cap de la banda de lladres, Navas, té una actuació correcta. De la resta del repartiment destacar una magnífica Maria Castro com a promesa de Mikel (Álex González).
Un film que volent allunyar-se de la resta de pel·lícules sobre carreres de cotxes il·legals, cau en els seus pitjors defectes: l’excessiva espectacularitat i recreació de les imatges. Segons el mateix director ha explicat en una entrevista que la pel·lícula té uns elements que la diferencien de les altres: el triangle amorós i les altres històries secundàries. En conclusió, una altra pel·lícula sobre carreres de cotxes il·legals que abusa massa de les imatges espectaculars i se centra poc en detalls que podrien ser més interessants per a l’espectador: la denúncia social de la quantitat de diners que s’hi mouen i de la delinqüència organitzada que generen.