Altre cop, la boxa com a redempció
Aquest film de Santiago Zannou parla de com un membre d’un grup neonazi renuncia als seus antics ideals gràcies a la seva iniciació en el món de la boxa. Una història de la qual el més rellevant és el què s’insinua i no s’acaba d’atrevir a fer el pas d’ensenyar-ho.
La pel·lícula es basa en el llibre homònim de Carlos Bardem. L’adaptació al cinema va ser obra del seu germà Javier i del director Santiago Zannou.
El guió ens parla de la vida de Julián (Álex González), membre d’un grup neonazi, on milita juntament amb el seu amic Luis (Miguel Ángel Silvestre). El grup és controlat per Solis (Javier Bardem), un influent advocat de la ciutat. Però un cop Luis comença a entrar en el món de la boxa, es va allunyant de la seva banda. Sobretot gràcies a la influència del seu entrenador Carlomonte (Carlos Bardem) amb qui descobrirà uns altres valors.
Un Álex González convincent encapçala el repartiment en el paper de protagonista, Julián. En canvi, la interpretació de Miguel Ángel Silvestre, com el neonazi luis, cau massa en l’histrionisme i l’exageració. Aquest problema és comú en la majoria d’actors que representen el grup neonazi. Finalment, cal assenyalar l’actuació de Judith Diakhate com la secretària del gimnàs de boxa, Alyssa. Tot i que si hi ha dues actuacions que destaquen són les dels germans Bardem, sobretot la de Javier com a Solís en un personatge poc aprofitat.
El defecte principal d’aquest film és un final massa previsible que fa perdre tot l’atractiu de la pel·lícula i de la història. De fet, Carlos Bardem parlava en una entrevista de “happy end a l’estil tradicional, però té una lectura positiva de lluita i de superació“. Això fa que les trames més interessants no s’acabin de desenvolupar.
citizenjoel 