Un conte enfosquit i sense màgia
Aquesta obra de Tommy Wirkola pretén donar una visió original de l’obra dels Germans Grimm, però s’acaba perdent en l’excessiva espectacularitat de les imatges. El film es basa en la idea que Hansel i Gretel s’han fet grans i es dediquen a caçar bruixes.
Tommy Wirkola, un director que ha fet uns quants films i curtmetratges de Sèrie B, aposta aquest cop per una gran superproducció. En aquest cas, opta per preguntar-se en què s’han convertit Hansel i Gretel un cop adults.
El guió ens explica la seva missió a Augsburg, on una bruixa ha començat a segrestar nens. A partir d’aquí els dos germans hauran d’investigar qui és la bruixa del poble. Tot amb un alt component de sang i violència que fins i tot va provocar que se censurés una part del film. Això fa que es desaprofiti la bona idea inicial del director.
A Jeremy Renner no se’l veu còmode interpretant aquest Hansel. En canvi, la britànica Gemma Arteton aconsegueix donar a Gretel la personalitat que l’argument exigeix. Però, potser l’actuació més destacada és la de Famke Janssen en el paper de bruixa negra, cínica i malvada, Muriel.
En conclusió, un film que cau en la seva pròpia caricatura. Una història que segons el director ha confessat en una entrevista, es basa en l’obsessió que tenia de petit per saber què els va passar als protagonistes dels contes, que llegia aleshores, quan es van fer grans. La pel·lícula, però, es perd en un excés d’espectacularitat i efectes especials que fa que li tregui la màgia pròpia dels contes.
citizenjoel 