Un western contra l’esclavitud
Quentin Tarantino torna amb la seva pròpia visió de l’spaguetti western i aprofita l’ocasió per parlar del racisme i l’esclavitud. Una nova versió de la pel·lícula Django de Sergio Corbucci. Un film que tracta de com un esclau convertit en caça-recompenses vol alliberar la seva dona.
Aquesta pel·lícula està escrita i dirigida per Quentin Tarantino. L’acció se situa abans de la Guerra de Secessió americana i explica la història de l’alliberament de l’esclau Django pel caça-recompenses alemany King Schultz. L’esclau s’acaba convertint en el seu ajudant. Aleshores, decideix alliberar la seva dona esclavitzada en una de les zones del sud dels Estats Units, on l’esclavitud té encara un gran suport social.
Aquest film no deixa de tenir el segell de Tarantino: la sang i la violència hi són molt presents. Però, no hi ha cap víctima en el film que no estigui justificada en el seu context. Cada diàleg de la pel·lícula és una denúncia implícita o explícita contra el racisme o l’esclavitud. Malgrat això, el director Spike Lee, autor entre d’altres de la biografia de Malcom X, ha assegurat que no la veurà per l’ús excessiu de la paraula “negre”. A més a més, creu que l’esclavitud no es pot tractar a través d’un spaguetti western, una afirmació molt arriscada perquè no és el gènere el què impedeix tractar un tema o un altre.
Pel que fa al repartiment, l’encapçala un Jamie Foxx convincent en el paper protagonista, Django. L’acompanya un gran Christoph Waltz, que havia treballat amb Tarantino a Malditos Bastardos (Inglourious Basterds) (2009), interpretant el caça-recompenses que allibera a Django, King Schultz. Leonardo DiCaprio com a Calvin J. Candie aconsegueix transmetre la imatge d’un esclavista dels anys anteriors a la Guerra Civil Americana. Però, si algú interpreta magistralment el seu paper, és Samuel L. Jackson com Stephen Warren actuant com a criat a favor de l’esclavitud.
En conclusió, un film que té poc a veure amb l’spaguetti western de Sergio Corbucci, només n’agafa la cançó original, el nom i alguns aspectes visuals. Una pel·lícula que conté moltes referències a aquest gènere. Respecte a l’excessiva violència, Quentin Tarantino en una entrevista recent va afirmar que “per cruels i desagradables que ens semblin les atrocitats que es veuen (a Malditos Bastardos (Inglourious Basterds) (2009) i a Django desencadenado (Django Unchained)), la realitat va ser molt pitjor“.
En resum, una bona pel·lícula de Quentin Tarantino. El seu atreviment cinematogràfic es fa evident en aquest homenatge a l’spaguetti western, que és al mateix temps un al·legat contra l’esclavitud.
citizenjoel 
Retroenllaç: …Django desencadenado (Django Unchained) (2012) | citizenjoel