Un vol amb caiguda lliure final
Aquest film de Robert Zemeckis ens mostra l’ésser humà davant la seva fragilitat i la cara fosca d’un presumpte heroi. Un heroi que salva vides sent el pilot d’un avió que s’estrella, però del qual l’espectador anirà descobrint els detalls més amagats de la seva personalitat mentre avança la història. El film té bon ritme i moments interessants, així i tot, el final acaba sent bastant decebedor i no està al nivell demostrat al llarg del film.
El director Robert Zemeckis que ha dirigit, entre d’altres, la saga de Regreso al Futuro (Back to the Future) (1985), Forrest Gump (1994) o Contact (1997), torna amb un film basat en una història real d’un heroi amb un costat fosc. Un problema d’alcoholisme que es va descobrint al llarg del film.
La pel·lícula té el seu origen en la vida d’un pilot que va acabar sent acusat de ser el responsable d’un accident d’avió després de detectar-se els seus problemes amb l’alcohol. Un argument que es va desenvolupant prou bé amb escenes magistrals com les de l’accident, però que cau en un final feliç que no quadra gaire amb la resta de la pel·lícula.
El repartiment del film compta amb un Denzel Washington que aconsegueix transmetre la imatge d’un home desesperat i amb pors en el paper de William “Whip” Whitaker. De fet, com ha dit el mateix actor novaiorquès en una entrevista, el seu personatge: “pot tenir una cara pública i una cara privada que no tenen res a veure. És el cas del meu personatge. En la seva vida privada lluita amb moltes dificultats, però pel públic és vist com un heroi”. Kelly Reilly com Nicole, en un paper desaprofitat, representa l’amant del pilot drogoaddicta amb alts i baixos. El repartiment es completa amb actors experimentats com Don Cheadle, Bruce Greenwood o un extraordinari John Goodman.
En conclusió, un bon film de Robert Zemeckis que en una entrevista va explicar perquè empatitzem amb el protagonista: “Crec que tots som imperfectes, així que comprenem amb ell perquè no volem estar en una situació tan dramàtica com la seva, però entenem que tal vegada sigui una idea universal que tots som deficients d’alguna manera. “. Unes imperfeccions que l’espectador anirà descobrint al llarg de tot el film. Tanmateix, li sobren els últims deu minuts que endolceixen massa la pel·lícula.
citizenjoel 