Hitchcock

Psicosi o l’obsessió d’un geni 

cartell/http://www.screenslam.com
cartell/imbd.com

Aquest film de Sacha Gervasi ens mostra el procés de creació de Psicosis (Psycho) (1960)  i la importància cabdal que hi va tenir la seva dona, Alma Reville. El seu gran defecte és que es ven com una biografia de Hitchcock, però no aprofundeix prou en la complexa personalitat i les  obsessions del geni.

Fer una història sobre història mai no  ha estat un exercici fàcil ni còmode. Parlar de cinema en el cinema sol ser un tema tabú. Això intenta el director i  periodista de professió,  Sacha Gervasi en el seu primer treball de ficció, després de firmar diversos documentals.

El guió es basa en el llibre de Stephen Rebelllo  “Alfred Hitchcock and the Making of Psycho”. En aquesta obra s’expliquen tots els problemes que va tenir el director britànic  per dur a terme el seu projecte. Un projecte que va haver de superar la negativa de la productora, la censura   i els problemes matrimonials del director i la seva dona, que alhora era la seva mà dreta en totes les seves obres.  Tot i això, la cara fosca del director no apareix amb tota la força i la cruesa amb què l’expliquen els testimonis encara vius d’una història potser massa recent per fer-ne una pel·lícula. Una part important del film gira al voltant de la seva dona, guionista i ajudant de direcció, Alma Reville, que va tenir un paper cabdal en la seva filmografia.

Pel que fa als actors,  Anthony Hopkins, en el paper d’Alfred Hitchcock,  pateix un excés de caricaturització i no acaba d’aconseguir transmetre la força del personatge. En canvi, Helen Mirren  broda el paper d’Alma Reville, la dona que  li fa costat en tot moment,  malgrat les obsessions i  la forta personalitat del geni. Per acabar, destacar el paper de Scarlett Johanson en el paper  de Jane Leigh, tot i la seva poca semblança física, amb una actuació que transmet la imatge de l’actriu que va protagonitzar Psicosi (Psycho) (1960). De la resta del repartiment, cal assenyalar la versemblança que aconsegueix James d’Orcy en el seu paper d’Anthony Perkins.

En conclusió, un film que no mostra tots  els aspectes  més interessants i desconeguts de Hitchcock. Tal com indica el mateix Sacha Gerbasi en una entrevista: “El què la gent ignorava és que el seu millor col·laborador va ser la seva esposa. Va ser una oportunitat excel·lent per a explicar una història desconeguda i sempre m’agrada això, perquè  estàs fent quelcom inesperat.”  La pel·lícula pot servir per recordar el geni i la seva esposa, Alma Reville.  Però no se  centra prou en  la figura de l’artista en tota la seva dimensió, sinó més aviat en explicar el procés de creació de la seva pel·lícula més mediàtica. El film té un bon ritme i manté l’interès de l’espectador,  però el dubte que a  hom li queda és perquè es titula Hitchcock quan en realitat només ensenya un moment (massa) concret de la seva vida. Un film que pot interessar els cinèfils, però que possiblement pot decebre els qui hi posin expectatives massa elevades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.