Silver Linings Playbook (El lado bueno de las cosas)

Un final (massa) feliç

Cartell/ imb.com

Cartell/ imb.com

Aquest film de David O. Rusell no cau a la primera part de la pel·lícula en els ( pitjors) tòpics de la comèdia romàntica, sinó que mostra en un to tragicòmic les vicissituds del destí. Tot això, però s’acaba en una sensació agredolça amb un final tan feliç que no quadra amb el to mostrat a la resta del film.

Com explicar una relació entre dos persones amb trastorns mentals en to de comèdia? Aquest és el gran repte del film de David O. Rusell en la seva adaptació de la novel·la Un final feliç de Martthew Quick.

Un guió que explica com Pat Solitano ( Bradley Coooper) torna a casa seva després d’estar internat en un centre de salut mental a causa d’un trastorn bipolar. Un cop surt d’allà, intentarà refer la seva vida i tornar amb la seva esposa, de la qual té un ordre d’allunyament. Finalment, estableix una relació amb Tiffany (Jennifer Lawrence), una noia que, com ell, té problemes mentals. Tot això serveix d’excusa per posar tots els personatges davant les seves  obsessions i el seu passat.

En el repartiment, Bradley Cooper  fa un dels papers més convincents  de la seva carrera. Però la gran sorpresa d’aquest film és l’actuació de Jennifer Lawrence en el paper de l’altra protagonista de la pel·lícula: una noia també amb trastorns mentals, amb qui compartirà els problemes de la malaltia i, finalment, una relació sentimental. Tots dos aconsegueixen transmetre una gran química com a parella. Un altre que recupera el seu bon nivell, després de molts anys, és Robert de Niro,  en el paper de pare  del protagonista. Per últim destacar Jackie Weaver, en el rol  de mare del personatge principal. La resta del repartiment es completa amb actors poc coneguts del gran públic.

En conclusió,  un bon film, que opta a  vuit Oscars, amb una final massa previsible que esguerra les dues terceres parts magnífiques inicials.  Una pel·lícula, però, que ens vol convidar a gaudir de la vida, però que no pot evitar caure amb una certa moralina final innecessària. Això sí, molt del gust de Hollywood…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s