El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook )

Un final (massa) feliç

cartell/ imb.com

Aquest film de David O. Rusell no cau a la primera part de la pel·lícula en els (pitjors) tòpics de la comèdia romàntica, sinó que mostra en un to tragicòmic les vicissituds del destí. Això, però s’acaba en una sensació agredolça amb un final tan feliç que no quadra amb el to mostrat a la resta del film.

Com narrar una relació entre dues persones amb trastorns mentals en to de comèdia? Aquest és el gran repte del film de David O. Rusell en la seva adaptació de la novel·la “Un final feliç” (“The Silver Linings Playbook”) de Martthew Quick.

Un guió que explica com Pat Solitano (Bradley Cooper) torna a casa seva després d’estar internat en un centre de salut mental a causa d’un trastorn bipolar. Un cop surt d’allà, intentarà refer la seva vida i tornar amb la seva esposa, de la qual té un ordre d’allunyament. Finalment, estableix una relació amb Tiffany (Jennifer Lawrence), una noia que també té problemes mentals. Això serveix d’excusa per posar tots els personatges davant les seves obsessions i el seu passat.

En el repartiment, Bradley Cooper fa un dels papers més convincents de la seva carrera com a Pat Solitano. Però la gran sorpresa d’aquest film és l’actuació de Jennifer Lawrence en el paper de l’altra protagonista de la pel·lícula, Tiffany: una noia també amb trastorns mentals, amb qui compartirà les dificultats de la malaltia i, finalment, una relació sentimental. Tots dos aconsegueixen transmetre una gran química com a parella. Un altre que recupera el seu bon nivell, després de molts anys, és Robert de Niro, en el paper de pare del protagonista. Finalment, destacar Jacki Weaver, en el rol de mare del personatge principal. La resta del repartiment es completa amb actors poc coneguts del gran públic.

En conclusió, un bon film, que opta a vuit Oscars, amb un final massa previsible que esguerra les dues terceres parts magnífiques inicials.  Una pel·lícula, però, que ens vol convidar a gaudir de la vida; això no obstant, no pot evitar caure amb una certa moralina final innecessària. Això sí, molt del gust de Hollywood…

Advertisement