Desmuntant Lincoln
Aquest nou film de Steven Spielberg ens vol ensenyar com en política, moltes vegades, per aconseguir grans objectius calen petites corrupcions. Per això, el director focalitza l’actuació de Lincoln en un moment molt concret: l’aprovació de la tretzena esmena que suposava l’abolició de l’esclavitud.
Steven Spielberg tenia una obsessió des que va començar la seva carrera: realitzar una pel·lícula que parlés de la figura de l’expresident nord-americà Abraham Lincoln. Una pel·lícula que parlés de les corrupteles que va haver de cometre per passar a la història. Per fer-ho es basa en el llibre biogràfic de Doris Kearns Goodwin, “Team of Rivals: The Political Genius of Abraham Lincoln”. Com recorda el mateix director en una entrevista: “fer una pel·lícula sobre algú net amb principis morals irreals no m’interessava. Em fascinava que fos una persona amb una inseguretat en la política fins al moment que va saber entendre quines mesures eren necessàries per sobreviure i mantenir-se“. I això és el que reflecteix la narració.
Per fer-ho, ha comptat amb el seu guionista habitual per a films històrics: Tony Kushner. La seva primera col·laboració va ser a Munich (2005), la pel·lícula sobre la massacre dels Jocs Olímpics de l’any 1972. Tony Kushner dóna realisme a Lincoln gràcies al seu excel·lent treball de documentació. En canvi, té un gran defecte: no ensenya prou la dimensió política de l’expresident nord-americà completament. Pel que fa a la seva vida personal només te la deixa intuir. Se centra només en com va aconseguir que acabés la Guerra Civil i l’abolició de l’esclavitud.
Pel que fa als actors, Daniel Day-Lewis transmet la imatge que es té de Lincoln. Però si hi ha una interpretació que sorprèn és la de Sally Field en el paper de la primera dama Mary Todd Lincoln. La resta del nombrós repartiment inclou actors coneguts com per exemple Joseph Gordon-Levit com a Robert Todd Lincoln, fill del president, aquest últim és un dels més destacats. Tommy Lee-Jones en el paper del polític republicà Thaddeus Stevens, abolicionista del congrés, en una actuació més mesurada que en anteriors ocasions.
En conclusió, un film molt ben ambientat i documentat, al qual li costa molt entrar en acció. Spielberg en el seu intent d’allunyar-se del personatge, acaba convertint la pel·lícula en una mostra de corrupteles polítiques per una bona causa. A més a més, tal com ha reconegut en una entrevista, s’allunya del seu propi estil per acostar-se al cinema europeu, i això provoca que en el film no es reconegui la firma del director. Una qüestió preocupant en un realitzador que porta el segell personal a totes les seves pel·lícules.
citizenjoel 
Retroenllaç: …Lincoln | citizenjoel