Amour

L’amor en temps de comiat

Cartell/imdb.com

Cartell/imdb.com

Haneke ens mostra en aquest film els vincles entre l’amor, la vellesa i la mort en una parella gran. Una visió de les relacions humanes quan es van perdent facultats i s’acosta inexorablement el final.

Com es viuen els últims dies abans d’acabar el trajecte vital en parella? Aquesta pregunta ens la respon Michael Haneke amb la duresa pròpia de la realitat en un film que va guanyar la Palma d’Or a Cannes.

El film ens explica la història  d’una parella, ja retirada del món de la música,  en el tram final de la seva vida. La  sobtada paràlisi cerebral de la dona serveix d’excusa per explicar-nos com els  sentiments acumulats entren en conflicte amb la nova situació, sense caure en tòpics fàcils i lacrimògens. El contrapunt l’ofereix el punt de vista de la filla, també músic, que viu el problema a  distància. La vida no és una  pel·lícula amb final feliç i, per tant, no et deixa  ni un mínim somriure.

Pel què fa al repartiment, destaca  una actuació excepcional, amb gran delicadesa, d’Emmanuelle Riva en el paper de la dona.  Jean Louis Trintignant, en el de l’home, assumeix el paper amb correcció. Però la conjugació de tots dos dóna la imatge  d’un matrimoni que s’estima i ho demostra en els petits grans detalls.

En aquest film les imatges són el més important. No n’hi ha cap que sobri. Cal destacar que moltes agafen un significat metafòric: des d’una porta que es tanca o que s’obre fins a una visita inesperada. La música  transporta els sentiments als espectadors. Més importants encara són  els silencis que introdueix el director.

En conclusió, una pel·lícula que ens parla de la fi de la vida sense maquillar ni endolcir la mort. Com diu el mateix director en una entrevista que li van  fer després de guanyar la Palma d’Or i que resumeix perfectament el significat del film: “Tard o d’hora, cada individu s’ha de plantejar a quanta de la seva dignitat està preparat a renunciar en la seva lluita contra la mort, i en quin moment deixarà de lluitar”. Aquesta decisió, en el film, es va prenent en una casa que s’acaba convertint en l’únic escenari on pot passar l’inevitable. El passat hi és present  i es recorda  constantment mentre s’acosta ,a poc a poc, a la mort.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.