El hòbbit: Un viatge inesperat (El Hobbit: Un viaje insperado) (The Hobbit: An Unexpected Journey)

El retorn al paradís perdut

cartell/imbd.com

Peter Jackson, en aquesta preqüela de la trilogia d’El Senyor dels Anells (The Lord of the Rings), cau un cop més en la temptació dels efectes especials i desaprofita un bon material literari. Un film que comença acceptablement bé, però que perd la màgia de les anteriors pel·lícules de la trilogia amb una llargària excessiva.

L’univers literari de Tolkien es deixa perdre en mig de grans batalles i efectes especials. Uns efectes especials que desllueixen els bons moments que té el film quan es comença a desenvolupar la història.

Aquesta història narra un  viatge ple d’aventures. Tot comença quan el mag Gandalf (Ian McKellen) i els tretze nans demanen al hòbbit Bilbo Bolsón (Martin Freeman) que ajudi els petits guerrers a recuperar el seu vell regne. Precisament l’evolució d’aquest hòbbit, amb una existència plàcida i tranquil·la i que passa a convertir-se en un aventurer quan sent la crida de la solidaritat, és l’aspecte més atractiu del film.

Peter Jackson aprofita la història per donar tocs d’humor no sempre encertats. Per més que declari que intenta ser un film per un públic més infantil que la resta de la saga, els gags no acaben de funcionar.

Un Peter Jackson que no havia de ser el director de la pel·lícula. Inicialment, l’havia de dirigir Benicio del Toro, però va deixar el film en la preproducció per problemes logístics, tot i que va col·laborar en una part del guió de  Fran Walsh, Philippa Boyens i el propi Peter Jackson.

Pel que fa al repartiment, la gran novetat respecte a la trilogia anterior és la presència de Martin Freeman en el paper de Bilbo Bolsón. Una actuació que va agafant força a mesura que avança l’acció. De la resta d’actors, la majoria repeteixen respecte a la trilogia anterior, destacant Ian Mckellen en el paper de Gandalf. El repartiment es completa amb actors desconeguts pel gran públic, sobretot en el paper de nans.

En conclusió, un film que es perd per les exigències comercials i una excessiva fixació pels avenços digitals. A més a més, deixa escapar l’oportunitat d’ensenyar un conte per adults sobre el destí i el sentit de comunitat en una societat plural.

Advertisement